Alejandro Toledo Martínez

L'endolingüística va ser fundada el 1993 per C. S. Meulemans i J. Á. Elías. Alejandro Toledo Martínez va començar a estudiar-hi amb ells el 1997 i, des que ja no hi són, continua i amplia la recerca que van iniciar. No és el fundador de la disciplina, sinó el seu investigador continuador.

La seva aportació pròpia ha estat sistematitzar la disciplina i desenvolupar-ne la dimensió quàlica i quàntica: en particular el model OAS de set classes consonàntiques presimbòliques, i una manera de llegir el significat no com a denotació, sinó com una pila ressonant de profunditats.

Meulemans i Elías van ser, abans que res, professors d'idiomes en actiu des dels anys cinquanta, i l'endolingüística va créixer inductivament d'aquesta pràctica: va ser una aplicació abans que una teoria. El seu ús més directe continua sent l'endolingüística aplicada, una metodologia per a l'aprenentatge accelerat de llengües.

D'aquest nucli se'n desprenen diverses disciplines connectades: l'endolingüística, que estudia les estructures profundes del llenguatge (l'endolenguaje) sota la seva superfície observable (l'exolenguaje) mitjançant codis binaris i ternaris; la metafísica quàlica, ontologia de l'aparèixer construïda sobre la noció del cualo; la psicofonologia, l'estudi de com el pensament esdevé so; i la criptologia sociolingüística, que llegeix el discurs públic com un sistema de codificació per capes.

Sosté aquestes idees com a hipòtesis guanyades amb treball llarg, no com a resultats establerts. El mètode és caut i construït per ser falsable. L'endolingüística no substitueix la lingüística històrica: la pressuposa. No és etimologia ni misticisme; és, si de cas, una ciència disciplinada de les coincidències aparents.

La seva ficció treballa el mateix material per altres mitjans: espionatge històric, ciberpunk filosòfic i thrillers geopolítics.

Aquest lloc és la seva editorial independent: els llibres es compren directament a l'autor, en format digital i sense DRM.